Records de la Lola de can Clareta

Fragment de l’article d’Alícia Caritg Les cases pairals de l’antic municipi de Sant Esteve d’en Bas: Mas Paiola, publicat a la revista Puigsacalm número 122 de juliol de 2014, on la Dolors Castanyer Vila, més coneguda com la Lola de can Clareta, explica records del tren d’Olot.

(…)

Si hi ha dues coses que van marcar la infantesa de la Lola són, sense cap mena de dubte, la misèria i el tren.

(...)

“L’arribada del tren va ser un esdeveniment molt curiós. Estàvem acostumats a la calma, però amb la seva arribada havíem d’anar amb molt de compte pel bestiar. Teníem por que els animals que pasturaven i corrien per fora no anessin a la via. Com que sabíem l’horari que passava, intentàvem tancar-los i vigilar-los”. Continua explicant: “Ja ens havien avisat que passaria per allà però recordo, com si fos ara, la primera vegada que el vam veure. Tots els veïns van venir cap al Mas i, per no perdre fil, uns quants ens vam asseure al pont que hi havia sobre la via”.

Les vies del tren no només van servir com a guies del tren de passatgers i dels vagons de mercaderies sinó que, durant l’època d’escola de la Lola, li van servir de camí: “Anava amb els meus germans a l’escola d’en Bas, i per estalviar-nos tota la recta de la carretera passàvem per la via, encara que ens feia una mica de por”.

(...)

Paiola i la via del tren

• Ningú portava rellotge en aquella època. El primer que passava era a 2/4 de 6 del matí i ens servia de despertador. Si s’avançava o es retardava, nosaltres també
• El tren d’Olot marxa com vol i torna com pot
• El meu germà Joan i jo anàvem a escola a en Bas. Com que el tren anava tan a por a poc, podíem pujar-hi sense que parés i així ens estalviàvem pagar.
• Passaven cada dia 2 o 3 trens d’anada i 2 o 3 de tornada i 1 de càrrega.
• El trajecte en Bas-Girona durava dues hores i mitja. A Amer, parava trenta minuts perquè els passatgers baixessin a esmorzar. En Creus, el cap d’estació, tocava el xiulet i tots tornàvem a pujar.
• Amb el meu germà Joan posàvem una peça de 5 cèntims a sobre el rail. Quan havia passat el tren, ja en valia 10.
• Una vegada va saltar una gallina sobre el vagó del tren. Quan van arribar  a en Bas i la van veure, els treballadors del tren la van matar i en van fer una cassola.