Fragment
de l’entrevista al pintor Isidre Vicens, publicada el 22 de juny de 2014 a El Punt Avui:
(...)
Hi
ha un episodi estrany en la seva vida, prou desconegut. A vostè el van acusar
del descarrilament d'un tren entre Salt i Bescanó, a la Pilastra, el 1946.
Sí.
Em van engarjolar durant sis mesos a la presó de Salt i a la Model de
Barcelona, acusat d'atemptar contra el Carrilet de Girona a Olot.
Vostè
sosté que no hi va participar.
I
tant que no! De fet ni em
van interrogar. El dia de l'accident anava a una casa de Palau
a buscar planter. Em van dir que havia descarrilat el tren. L'endemà vaig anar
tranquil·lament a la platja, i un dia més tard em van agafar sense dir-me per
què.
I
com ho sap que era per aquest descarrilament?
Quan
vaig entrar a la Model van dir: “Ha entrado un tipo con unos cojones...! Ha
descarrilado un tren de falangistas”, deien. Vaig tenir la millor manta i
el millor matalàs. Vaig entrar com un heroi. I jo no sabia ni què havia passat.
El
van detenir com a mesura repressiva?
El
jutge de Barcelona em va
cridar. Va estudiar el cas i em va dir que em tornaria a
cridar. Quan ho va fer, em va dir que ja em deixaria en llibertat, però em va
recomanar que marxés de Montfullà. Em va recomanar que no hi tornés, em va dir
que hi havia algú que anava contra mi. Jo no havia fet res.
I
per què pensa que algú el volia perjudicar?
Pels
informes que tenia a Bescanó. De la manera que vaig anar de Màlaga a casa, de
presó en presó, al tren, lligat de mans i peus com si fos un criminal. A Madrid
em van tancar en una cel·la de condemnats a mort, en comptes dels presos
normals, i no sabia per què.
Quin
era el seu grau d'activista polític en aquella època?
No
ho era. Era activista cultural. El que sí que havia fet era guàrdia a
l'església de Montfullà perquè no la cremessin. Feien
un fogueró per cremar-la. Hi vaig entrar. El mossèn havia marxat. Eren els del
comitè de Salt que volien cremar l'església, i els vaig fer fora. Van marxar
cantant La marsellesa. No
sé com, però em van fer un informe de “sumamente peligroso” a Bescanó, i
així ho vaig pagar. Cada vegada que volien fer represàlies indiscriminades,
m'engarjolaven.
(...)
