diumenge, 1 de gener del 2012

Oda al tren d'Olot - Joan Mercader Sunyer

Aquí hi hagué una estació petita,
austera, sense presses ni esvalots
on el fred a l’hivern s’hi arrecerava.
Un tren amable, lleu, com de joguina
feia els adéus més dolços perquè mai
no eren per sempre. No hi havia llàgrimes
a les andanes, sols algun somriure
o un bes fet a recer de les mirades
-els amants d’aquell temps eren de vidre.
Un brunzit estrident tallava l’aire
mentre un xerric de ferros matussers
amb un petit diable entre les rodes
-com un infern de fums desmesurats-,
trencava, esbufegant, la quietud
del paisatge innocent, la pau dels arbres.
--
Jo estimava aquell tren, l’estació,
la carbonissa negra que es filtrava
dins els vagons de fusta envernissada
-de vegades, cal dir-ho, entrava als ulls-.
El xiulet, ran del túnel de Sant Roc,
els camps blancs al matí quan la rosada
espurnejava com miralls, esclat
de joies platejades. A la tarda
els arbres es gronxaven amb l’oreig
absorbien el fum esbojarrat
que s’esbullava entre les branques altes.
--
La primavera saludava el tren
amb un ramell de perles a les mans
vessant els verds damunt els rails, les pedres,
l’olor tendra de l’herba I la cançó
de l’aigua que saltava de la presa
del Pasteral amb urc de gran cascada.
A l’estiu, el jovent s’hi amuntegava,
els ulls guspirejant i amb febre al cor.
Encara llisca sobre les desertes
vies, l’antiga mel rajant dels ulls,
aquell somriure blau suspès a l’aire
i l’olor de llimona dels teus llavis.
No sents aquell trip-trap que ens sacsejava?
Agafats de les mans ens gronxolàvem
pels sotracs i el vaivé a les baixades.
I, quan, bufant, pujava al coll d’en Bas,
un torterol de fum tenyia el blau
puríssim de la tarda. Total res
perquè demà la pluja rentarà
la cara als arbres i el fullam
estrenarà vestit de pell llustrada.
--
Estimava aquell tren, l’estació,
el grinyol de les rodes, l’esbufec
de l’arrencada, el fumerol i aquell
xiulet talment el crit d’una au salvatge.
Tothom al tren, companys, amics, no hi ha
adéus. Surto d’Olot a poc a poc…
I tornaré amb el cor balancejat
i un tros del meu paisatge a la butxaca.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada