Ara, on
rentaven les dones, que era com un bassal, hi ha un bon safareig. El tren
travessa, amunt sobre la font, un segon pis de jardins. Però el canvi no és
gaire. Encara renten aquelles dones, en l'estiu, a migdia; encara els infants,
amb aquella acompanyant de cabells blancs, baixen de la font al pas de l'aigua,
i elles conversen com aleshores que En Maragall hi era.
(De Amics i
terra amiga)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada