Desviem-nos
ara per anar a unes altres estacions que fa anys que van deixar de veure passar
els trens. Son les dels trens petits de Girona, les del Feliuet, les del tren
d’Olot, del Palamós-Flaçà, en què hi ha ben poques dosis d’enginyeria i, en
canvi, unes bones racions d’arquitectura. Aquests edificis que van tenir una
existència diferent a la de les seves germanes de via ampla, la qual cosa els
va acabar salvant la vida. Però el redemptor no ha estat el tren: les ha salvat
el paisatge o, més aviat, un entorn que les ha fossilitzat per convertir-les en
contenidors estètics que esperen tan contents el dia de la seva interpretació,
mentre miren com passen els ciclistes per la via verda. És per això que no
s’entén la maniobra de l’ajuntament de Bescanó, que ha decidit desfer-se de
l’edifici de viatgers que un dia va ser del tren d’Olot. Potser hi ha algú que
no ha sabut veure els avantatges de relacionar la seva estació amb les altres
que, línia amunt, es van fonent amb la idíl·lica Suïssa catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada